Des de l’equip de MÀTRIA us volem explicar que: Fa mesos vam pactar actuar el dia 8 de març al Teatre Escorxador de Lleida. Ens va entusiasmar la idea de portar el nostre projecte al teatre en una data vinculada a la lluita feminista. Posteriorment es va fer pública la convocatòria de la vaga feminista i vam pensar que no

Enedina Alonso Calvo és la tieta de la meva àvia materna. La germana de la meva besàvia. No sé si tan sols existeix una paraula que la defineixi en relació a mi. Sé que és la dona que va criar a la meva àvia uns anys. Una dona soltera i mestra d’escola. D’una escola de nenes. A Portugalete. L’any 1937.

Aixeca’t d’hora… s’ha trencat el telèfon de la dutxa, merda! He sigut jo? En podeu comprar un? No tinc temps material per fer-ho… agafo el cotxe i sóc una dormilega… la punyetera ronda litoral està plena i jo ja ho hauria de saber… hauria d’haver agafat una altra sortida de Barcelona i arribaré tard. Merda, unes quantes llàgrimes per començar

Arribo a l’habitació de l’hotel. Estic afamada, estic endrapant els pastissets d’arròs que m’he pillat de camí cap aquí. Tinc tots els díptics, tríptics i pamfletos i llibrets que he agafat a la fira i només una frase al cap: make it count. No sabria traduïr aquesta frase del tot, diria que és alguna cosa com: fes que sigui significatiu,

*La llista és interminable. Si et veus impel·lida a compartir la teva experiència o comentar, fes-ho, si us plau… A Mary Carmichael Ser dona al món del teatre és… A l’institut del teatre amb 22 anys la professora de torn (amb una llarga carrera) et digui que t’aprimis perquè només faràs papers de tieta i mama… i ho digui com

Són les 5 del matí i no puc dormir. M’assec davant l’ordinador per fer la feina d’una pàgina web que m’ha de publicitar i que no he fet en tot el dia perquè sóc una procrastinadora professional. Miro d’ordenar el material de les coses que he fet des que vaig iniciar aquest camí que se’n diu “creació en solitari” i

Així doncs, ahir vaig perdre. Estava nominada a Altres Disciplines als Premis Butaca i vaig perdre. Va guanyar Xavier Bobés que, pel poc que sé d’ell, és un currante tremendo i per tant és un honor que se l’emporti ell (i no perdre en favor del teatre lliure, per exemple, que va guanyar la categoria de Petit Format -amb un

Sembla mentida que hagi de passar més d’un any perquè puguis entendre les coses i posar nom a les teves experiències. Necessitava trobar silenci i un escenari que em semblés silenciós per trobar les paraules adequades. Aquest probablement és el post més honest que escriuré mai. Fa més d’un any que va culminar el projecte de Most of all you’ve

Resulta que estic encarant la meva segona creació, i quan dic segona és evident que hi ha hagut una primera. Iaquí estic,  intentant trobar quina és la meva poètica, quin és el meu art, com s’organitza d’una manera global el meu llenguatge. Encara quasi sense païr la primera experiència, intento definir la segona… I això em produeix certa angoixa. Sé

Tanquem dissabte nit amb la notícia de la setmana: Un grup de nenes de diverses edats han vist un espectacle de titelles que parla -entre d’altres coses, no he vist l’espectacle- de la repressió policial. Aaaaaaaargh! Què?! Com?! A qui se li acut?! Sí, amics i amigues, els titellaires en qüestió, ho fan amb uns mètodes horripilants, com ho han

Em vaig jurar que el proper post seria sobre l’experiència a FiraTàrrega… però crec que necessito un temps més per digerir tot plegat,… mentrestant, tenia moltes ganes de fer una reflexió en veu escrita. Aquest cap de setmana he inaugurat la temporada teatral a Temporada Alta i no m’ha deixat indiferent… No tant per les propostes sobre escenari com pel

De què parlem quan diem PER A TOTS ELS PÚBLICS? Quan sento aquesta expressió quan parlem d’un espectacle, d’una pel·lícula, d’un event en general… de què estem parlant? Quin registre ens està definint? He escoltat moltes artistes definir els seus events artístics d’aquesta manera i sempre, sobre entenc, -sí, des de la meva perspectiva personal- que parlen d’espectacles amables, d’espectacles

Fa uns dies que estic tancada en ple procés de creació. Estic treballant amb dos grups de nens i nenes a Tàrrega, per dissenyar i donar vida a una estructura dramatúrgica que he estat pensant i repensant durant mesos. Fa dues setmanes vaig tancar una estructura que semblava meravellosa en paper i en pic l’he dut a la realitat, l’estructura

Aquest post té quatre parts que impliquen un camí fins que el cervell m’explosiona… en positiu. De com t’adones que et falta sistematització: L’altre dia vaig anar a exposar aquest projecte davant del grup d’alumnes del Màster d’Arts de Carrer de FiraTàrrega. Van succeïr moltes coses: algunes d’elles, no van estar gens d’acord amb el que deia; algun altre comentari

Primer entres en pànic absolut, t’entra suor freda, estrès, mal de panxa i et cagues en tot. De seguida et cau com una llosa al cap i es fa evident el perquè, la causa de tot plegat i et lamentes amb tu mateixa per no haver-ho vist abans, sobre tot si era tan evident! Hauria d’haver fet això o allò…

Aquest divendres vaig fer un taller amb nenes de 10 a 16 anys. L’objectiu, començar a posar en joc la temàtica del teatre i veure què en surt. Com ja us he explicat al primer post, la investigació i l’espectacle giren en torn a la pregunta: què volen les nenes quan van a teatre. Sobre aquesta pregunta, per mi hi

Hola! Important tenir en compte a l’hora de participar: 1) Demano disculpes pels pollos que muntaré amb l’ortografia… He preferit llançar-me a l’escriptura, encara que hi hagi risc de destrossar la comunicació escrita… 2) En general, el plural serà sempre en femení… Ja sé qui hi ha molts debats al voltant d’aquest tema i m’importa un ou… al cap i a la