Són les 5 del matí i no puc dormir. M’assec davant l’ordinador per fer la feina d’una pàgina web que m’ha de publicitar i que no he fet en tot el dia perquè sóc una procrastinadora professional. Miro d’ordenar el material de les coses que he fet des que vaig iniciar aquest camí que se’n diu “creació en solitari” i acabo trobant -no costa gaire, són 3 peces de moment les que he fet- el material del projecte que em va portar a Korea l’abril de l’any passat. El meu cap, ara en format publicitari, em fa tornar a buscar la terrible paraula Sewol al google i em tornen a sortir aquelles imatges horribles que encara no he plorat. Aquest post, en versió personal, que mai he trobat temps per pensar… perquè no sabia què pensar.
El Sewol és un ferri que es va enfonsar fa dos anys a aigües koreanes amb 304 persones dins. 250 de les quals eren estudiants d’un institut d’Ansan, la ciutat que ens va acollir a la Clara i a mi per fer un projecte sobre aquest accident. Si voleu més informació política del tema, només heu de buscar-ho al google. Ara, a les 5 del matí vull escriure una nota de condol. A les víctimes del Sewol:
Ho sento. Sento molt haver pensat que jo m’hauria mogut quan us van dir que no us havíeu de moure. Sento haver pensat que jo m’hagués mogut. Perquè no ho hagués fet. Quan el capità us va dir que no us moguéssiu, encara que el vaixell s’anava tombant gradualment, jo també m’hagués quedat quieta. I jo també hauria mort. Sento haver pensat en algun moment que jo sóc més rebel que ningú, sento haver pensat que jo sóc més intel·ligent. Durant tot el temps a Korea, mirant les vostres cares en fotografies, assistint a tots els actes d’homenatge a vosaltres, escoltant el vostre ressó en totes aquelles que han quedat tocades per la desgràcia… vaig ser incapaç d’empatitzar. Sí, em justifico, jo havia d’entendre què significava tot plegat… tenia una responsabilitat com a creadora… però realment fugia d’entendre com n’és de fràgil la humanitat, com en som de fràgils. Sento la vostra mort per sobre de totes les coses. Ho sento molt.
Espero humilment que el que vam fer tingués algun impacte positiu en les persones que pateixen. Faré arribar el vostre groc tant com pugui.