Crítica teatral

Aüc és un espectacle impactant i molt profund, que des del primer moment provoca un xoc a l’espectador, ja que que et transporta a un lloc “incòmode” però molt interessant, des d’on pots experimentar i viure molt d’aprop l’interior d’aquest món tan tèrbol.
Janna Ayesa, http://espectaculosbcn.com/critica-auc

Aüc és una incisió cap endins i cap enfora. És un crit brutalment letal que esqueixa l’aire amb violència, però també és l’expressió del dolor més profund, un plany que es genera a les entranyes de la víctima i de la societat, que balla posseït per les parets d’un malestar intern, i que finalment, explota en l’esgarip més animal.

Mireia Chavarria, https://directa.cat/actualitat/auc-poetica-del-dolor

Aüc mira de cara i no busca la complaença ni la llàstima. No defuig cap escenari, des dels més habituals i (malauradament) integrats en el nostre dia a dia (“On vas tan sola?”, “Sortiràs així vestida?”) fins a les violacions enmig del carrer a mans d’un desconegut armat, passant per les violacions que arriben després d’una cita més o menys romàntica o els abusos sexuals a menors. L’espectacle és un tapís d’escenes i tècniques.

Gema Moraleda, http://www.somnisdeteatre.com/auc-so-esquerdes

No és no; senzill, oi? Doncs pel que sembla no està tan clar i per això abans de començar l’obra una de les actrius ens diu que no està permès fer gravacions, ni fotografies… Que creu que dient no una vegada n’hi ha d’haver prou, però que ho repetirà… per si les mosques: no es pot. Que si algú l’ha vist a ella abans al bar, potser amb una copa de més, una mica alegre, se l’ha de creure igual quan diu no, per la senzilla raó de que no és no. És un dels avisos d’apagar els mòbils més brillants i dins el context que he sentit mai.

Josep Maria Ribaudi i Martí, http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2017/07/auc-el-so-de-les-esquerdes.html

Se trata de un trabajo de creación muy personal en el que Rovira da voz y voto a cada una de las intérpretes. En determinados momentos, ellas mismas dejan la interpretación y se desnudan para hablar desde su propia perspectiva. Cuentan aquí cómo han vivido el proceso y todo lo que han reflexionado al respecto.

Alba Cuenca Sánchez, http://www.masteatro.com/auc-les-impuxibles-carla-rovira/

Us podria parlar de violència verbal, de menyspreu, de posar el dit a la nafra, d’haver-se d’agenollar durant hores i hores per demanar perdó, de pagar diners per poder ser perdonat, de sentir dir “em fas fàstic” i deixar-se humiliar sexualment,…

Neus Mònico Fernández, https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/auc-neus-monico-fernandez-59918

Fins i tot els silencis adquireixen una càrrega vehement que és llençada amb feresa a la platea. El cos violentat és la matèria que les actrius faran servir com a transmissor de la por, de la ràbia i de la vergonya mitjançant la dansa i la gestualitat.

Xavi Pijoan, https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/auc-xavi-pijoan-60052

Les Impuxibles i Carla Rovira han estat valentes i han abordat el tema des de diferents mirades i a través de diverses disciplines, com poden ser la dansa, la música o el teatre. En aquest sentit, ens ofereixen un espectacle fragmentat en el que els encerts sobrepassen a les parts menys aconseguides, tot i que en algun moment es troba a faltar una major integració de les parts com a espectacle.

David Elfa Novoa, https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/auc-david-elfa-novoa-60162

Aüc és un crit feminista que lluita per no ser silenciat, fet amb un gust exquisit, combatiu i necessari. El seu esperit de denúncia aconsegueix ser tan colpidor com emotiu i barreja amb fluïdesa moments durs i transcendents amb altres de gran bellesa escènica

Iván F. Mula, https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/auc-ivan-f-mula-60269

Ofereixen alguns moments excepcionals. Les notes dissonants de Clara Peya al piano en el tema central de l’obra i la seva explicació, que reafirmen la magnitud d’aquesta compositora. El solo de la ballarina Olga Lledó amb un fil de llana, que duu més lluny que en altres ocasions la dansa somàtica que coreografia Ariadna Peya. I el magnífic monòleg, potser amb un excés d’interrupcions contextualitzadores, de l’actriu Júlia Barceló i que, segons explica, és responsabilitat de la mà sempre incisiva de Carla Rovira.

Jordi Sora i Domenjó, http://escenadelamemoria.blogspot.com.es/2017/07/auc-el-so-de-les-esquerdes.html

No és fàcil endinsar-se en un tema com aquest: dolorós, incòmode, situat a la fina línia entre la denúncia i la morbositat, i ho han sabut fer des de diferents òptiques desplegant un bon nombre de recursos escènics amb efectiva senzillesa i gran sensibilitat.

Núria Cañamares, http://www.recomana.cat/CRITICA/3756/31/A%C3%BCc/N%C3%BAria%20Ca%C3%B1amares

Carla Rovira ha sabido relatar con un simple entrar y salida de ficción. El exquisito trato por los temas sensibles tratados para que el público se sienta violentado pero en su justa medida es uno de los puntos más destacados del montaje. Una cosa es impactar y otra intentar evitar tratar el tema de manera gratuita.

Elisa Díez, http://butaquesisomnis.blogspot.com.es/2017/07/auc-el-so-de-les-esquerdes.html

Aüc és una peça d’indubtable militància sobre l’abus sexual. és un tipus d’obres que són imprescindibles, avui en dia. Cal poder entendre el paper de la víctima, entendre la vulnerabilitat i la sensació de tenir una culpa per haver estat violada.

Jordi Bordes, www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1192238-super-dones.html

AÜC és un crit esgarrifós, un crit ofegat pels tabús, el masclisme, els convencionalismes, les dobles morals i la hipocresia institucionalitzada; un crit de por que es queda a la gola fins enquistar-se. Les impuxibles (Ariadna i Clara Peya) i Carla Rovira s’han proposat, d’alguna manera, alliberar-lo o extirpar-lo.

Yolanda G. Madariaga, http://www.recomana.cat/CRITICA/3756/38/A%C3%BCc/Iolanda%20G.%20Madariaga